El pare i la mare em van llevar aviat per ser puntuals al bus. A mi em feia molta mandra, però al veure la resta de la canalla minyona em vaig animar i, quan vam arribar a Castelló d’Empúries, jo només volia jugar, tot i que les colles estaven com el temps: només feien que moure’s de la plaça al pavelló i del pavelló a la plaça. Al final tot es va centrar, com el temps, i van decidir fer l’actuació a plaça, que era molt més espectacular.
Els castells que vàrem fer nosaltres, els Minyons, van ser: pd4 molt maco de dones que ja tenim treballadíssim. El primer va ser un 4d6a molt quiet i que feia goig de veure. Després un 5d6, el 3er de la nostra història! L’acotxadora de la torre tenia ganes de jugar i ens va fer patir perquè no pujava. Finalment ho va aconseguir i el vam descarregar. A la tercera ronda, el més esperat de tots, el 3d7, que estava força parat i bonic però el “vent” el va fer caure. La veritat és que no ens esperàvem aquesta caiguda. Per acabar, vàrem tancar la diada com l’havíem començat: amb un preciós pd4.
Xerrics d’Olot, que sempre ens donen un cop de mà quan més ho necessitem, van fer 2p4 simultanis, un 3d7, un 4d7, la torre de 6 i, per acabar, un pd5.
Vailets, els amfitrions i protagonistes del dia, van fer un p4, un 3d6a, la torre de 6, un 4d6a i un pd4.
Figueres, la colla que està més al nord, van fer un pd4 per sota, un 4d7a, un 5d7, un 3d7a i un pd4.
Esperxats, els del Pla de l’Estany i els únics de la trobada que són capaços de fer castells dins l’aigua, van fer un pd4, un 5d6, un 3d7, un 4d6a, i 2p4 simultanis.
Gavarres, els de la muntanya, la última colla formada de Girona, van fer un pd4, la torre de 6, un 4d6a, un 4d6 i pd4 per sota.
Marrecs, els blaus Ter i els més nombrosos, van fer 3p4 simultanis, un 3d8, la torre de 8 amb folre, un 4d8 i 3pd4 simultanis.
Foto família – autora Sheila Hardie
Després d’aquesta espectacular diada, vam anar al local de Vailets a emplenar la “panxona”, ja que teníem gana, i a jugar amb la canalla de les altres colles a jocs molt divertits que ens van preparar Vailets de l’Empordà.
Es va fer tard i era hora de tornar a casa, que a l’endemà teníem cole.
Quin rotllo, em tocava mates.
