Sí, sí, ho sabem: ens hem passat tres pobles per parir finalment les cròniques de les últimes diades. No valen excuses, però les vacances d’agost començaven tot després i posar en paper els escrits ha estat tot un procés, que finalment ha arribat a la seva fi. Anem al gra.
06/08/2017, Plaça Joc de la Pilota, Castelló d’Empúries. Plovisqueja, però al cap de res surt un “rellamp” de sol que et deixa cec quan el tens de cares i estàs a l’últim cordó d’un castell. Els colors de les camises fan que la plaça s’il·lumini encara més: groc, verd poma i blau cel. Turistes encuriosits, familiars i amistats, “currantes” de temporada, castelleres amb els respectius grups de músics i paradetes… I comença el mambo!
Després dels pilars d’entrada (Vailets de l’Empordà un P4 per sota, Castellers de Castelldefels dos P4 i nosaltres un P4), Vailets van començar la 1a ronda amb una torre de 6, els Grocs amb un 3d7 i nosaltres amb un 3d6, que descarregàvem amb un pom totalment nou i molt lleuger i que comença a donar el seu fruit. Castells amb diferents dificultats i tots 3 descarregats. Començàvem bé.
Segona ronda: va, fem el 2d5, per encarar la 3a ronda amb més ganes encara! Ho sabem, l’ideal seria haver fet el 2d6, però a vegades les circumstàncies ens obliguen a fer un pis menys. El 2d6 ens espera en properes ocasions… Castelldefels va tirar amunt un 4d7, havent-lo de treballar un xic i Vailets un 3d6a. Realment boniques les pinyes tricolors. És una de les coses positives de formar part d’una colla petita. I de portar colors llampants que criden a tots els mosquits!
Vailets iniciaven la 3a ronda amb un id4d6 que van poder descarregar a la ronda de recuperació, el sol cada vegada apretava més, la calor ens recordava que estàvem en ple agost i les ruixades amb aigua mentre fèiem les pinyes, s’agraïen com mai. Els Grocs continuaven la ronda amb un torre de 6 i nosaltres amb un 3d6a, que tot i alguna estrena a tronc, es va poder descarregar amb solvència. Marxaríem de vacances amb bon regust.
La diada es tancava amb un P5 carregat de Castelldefels, que tot i l’esforç i el valor demostrats, aguantant vàries sotregades fins que sortís l’enxaneta de la pinya, finalment va cedir. La nostra colla va descarregar un P4 i un altre P5 dels de blau es feia a la ronda final de pilars, a la que Vailets hi va afegir després un altre P4 i nosaltres 3 pilars de canalla.
Ara sí que sí només faltava la “ballaruca” final amb els sons de gralles i tabals, el “manteig” d’aquelles qui s’estrenaven i la foto de grup de rigor. Ja podíem anar a manducar i agafar força per fer una capbussada a la piscina de Santa Cristina!
Fi.
