Palamós, 25 de juny de 2017

 

Hola Minyons i Minyones,

 

Us escric per  donar-vos les gràcies per venir a la Festa Major de Palamós. Ja fa uns anys que us hi vaig veient. Recordo les primeres vegades que vàreu venir al meu poble i que dúieu una camisa blanca i una faixa negre. No havia vist mai castellers a Palamós però, tot i ser els primers i que segurament no fèieu uns castells molt alts, va ser una cosa nova i molt impressionant de veure per a mi, que sóc un nen. El meu cap no parava de pensar en com podíeu fer allò. Però el que més em va “flipar” era com celebràveu alguns moments tots junts, saltant i cantant.

Després d’un temps sé que us vàreu canviar el color de la camisa i que ara és de color verd poma, com la que portàveu aquest any. Quan anàveu de blanc era “guai”, però amb aquest color encara em “moleu” més.

Va, no m’enrotllo més i continuo: aquest diumenge a la tarda vaig començar a veure camises verdes al voltant de la Plaça Catalunya del meu poble, molt a prop d’on visc jo, i també n’hi havia algunes de color teula d’una altra colla, crec que eren d’un lloc que es diu  Montcada i Reixac. Això ho sé perquè la meva mare m’ha ensenyat al mapa on és aquest poble, crec que encara no hi he estat mai.

Em va agradar molt que comencéssiu amb un pilar de 4 les dues colles. Vaig veure que hi havia hagut canvis en la gent que manava a  la vostra colla i suposo que això és bo. El meu pare em va dir que si sempre fossin els mateixos no es podrien fer coses noves. Sé que el primer castell que vàreu fer es diu 3d6 que, potser pels nervis,  es va desmuntar amb l’acotxadora quasi a dalt de tot. Per a mi això va ser molt emocionant, perquè just després vàreu fer el mateix i des de fora semblava que no us havia costat gens acabar-lo i baixar-lo. Jo també em posaria molt nerviós si ho hagués de fer! Després sé que vàreu fer una torre de 5 perquè escoltava gent que ho deia (també deien que normalment la feu més alta, però que és molt difícil). L’últim castell que vaig veure amb la camisa verda va ser un 4d6 (això m’ho va dir el meu pare), amb molta gent nova que no em sonaven d’altres anys. Era “xuli” veure com de contents estàveu quan anàveu desmuntant el castell i quan després cridàveu i saltàveu.

L’altra colla em sembla que va fer un 3d6, un 3d6 amb agulla i una torre de 6 que primer va caure (quina passada quan cau un castell!), però que després els hi va sortir. Tot i així, la torre de 6 es va bellugar molt i vaig tenir una mica de por, però ningú es va fer mal i jo també em vaig posar a saltar de l’alegria.

Al final vàreu tornar a fer pilars de 4 i uns de més baixets de 3 pisos que em van agradar molt, hi havia molts nens i nenes com jo! També vaig veure com després sonava música d’unes “flautes” que la meva mare em va dir que es diuen gralles i uns tambors que em van dir que es diuen tabals. I llavors vàreu ballar, vàreu agafar els nens i nenes a les espatlles, saltant i cantant al voltant dels músics i tot em va semblar com si fos una gran festa!

Vull acabar la meva carta dient-vos que sóc petit (bé, tinc pocs anyets), que els meus pares treballen molt i no podem venir gaire a veure-us. També els hi he demanat poder venir a assajar amb vosaltres, però de moment no pot ser. Però si que us demano (i crec que el meu pare i la meva mare pensen el mateix) que seguiu lluitant passi el que passi perquè per mi sou els meus herois! Seguiu durant molts anys com a colla i com a castellers,  passant-vos-ho tant bé com he vist fins ara! Per a mi, sou la millor colla castellera del món!

 

Una abraçada súper gran!

El vostre fidel seguidor de Palamós

fill de pescador i futur minyó.

 

PD: Intentaré venir el dia 22 de juliol a la Festa major de Sta. Cristina a la tarda, espero que ens veiem ben aviat!