Foto de família i “cosins”.
La Diada de Castelló d’Empúries ha estat el dia assenyalat pel retrobament de dues colles amb una història i un origen comú: Els Minyons de Santa Cristina i els Castellers de les Gavarres. Fa uns mesos semblaria del tot impossible arribar a veure aquesta imatge compartint plaça. Això ara ja s’ha viscut i allò que toca és retornar a camins comuns, de col·laboració i entesa. A plaça, i sobretot dinant, s’escoltaven veus que parlaven de colles que pateixen el mateix mal: la manca de castellers. Seria un bon moment per oblidar i perdonar errors anteriors amb l’únic objectiu que ens és a tots comú: Fer castells.
El 3 de 6 a punt de fer l’aleta sota la mirada atenta del cap de colla.
Amb tot, la diada de Castelló d’Empúries fou una diada de mancances. Totes les colles patien la síndrome del mes d’agost a la Costa Brava. Aquest és temps de feina per molts castellers que com les formigues treballen al pic de l’estiu per poder menjar a l’hivern. Tots arribàvem massa justs d’efectius per portar a plaça castells límit del nostre nivell.
Pilars de 4 de sortida
Els Minyons arrencàrem amb un pilar de quatre que fou carregat i descarregat sense cap problema. En primera ronda en Petit, el cap de colla, optà pel 3 de 6 que també fou aixeca’t i descarregat sense cap problema. Però ja fou en aquesta pinya on s’observà la migradesa de castellers i la inestimable col·laboració de les altres colles. Donada la manca d’efectius la nostra torre perdé un pis i ens conformarem amb una bona Torre de 5. En tercera ronda aixecàrem un 3 de 5 amb agulla a terra, és a dir, sense tancar pinya, que també fou descarregat sense més problemes. Acabarem la Diada amb un altre pilar de 4 simultani amb les altres dues colles.
Vailets de l’Empordà començaren amb pilar de 4 per sota, després els tres castells, P5 i per sortir P4.
Gavarres a mes del pilars de 4 d’entrada i sortida van fer un vano de 4 en la tercera ronda de castells.
Desprès el conjunt de músics de les tres colles oferiren el Toc de Vermut, la Dolors de Munt i a petició – gairebé exigència- dels castellers la Polca d’Ours, que fou ballada per tots ocupant la plaça d’extrem a extrem.
La jornada continuà amb un arròs servit en el teatre que hi ha dins el recinte de l’antic convent. Un arròs, que val a dir-ho, estava per llepar-s’hi els dits. I la jornada aquest cop no s’acabà allà. Desprès d’una estona de lleure, la colla feu cap a l’autobús i la propera parada fou la plaça de Mossèn Gumersind de Sant Joan a Palamós, on s’hi celebra la Festa Major. El nostre inefable cap de colla, en Petit, s’arrapà al micròfon i feu un molt instructiu taller demostració de castells al nombrós assistent. Explicà els diferents tipus de castells, com es formava la pinya, la tècnica per pujar,… gairebé un doctorat! Tancàrem el taller amb un pilar de quatre amb la participació d’una colla de persones que s’animaren a viure l’experiència de ser dins una pinya. Tant de bo el verí dels castells s’hagi inoculat en alguna d’elles i la veiem aviat als nostres assajos.
Taller casteller a Sant Joan de Palamós amb motiu de la seva Festa Major.
