El passat 2 d’abril celebrarem el nostre segon aniversari del bateig. Pels que no teniu clar que vol dir un bateig casteller us en farem cinc cèntims:
En primer lloc, cal tenir present que és un dels moments més importants d’una colla castellera, en el qual passes a ser colla en formació a una colla castellera, en el nostre cas va ser el 12 d’abril del 2015. En segon lloc, en el període de formació i el dia del bateig t’acompanyen dos colles padrines, els quals vetllen per la teva bona progressió en el món casteller, els nostres padrins són els Sagals d’Osona i els Marrecs de Salt. Per finalitzar aquesta introducció, en el nostre cas aquest dia va ser la diada en que vàrem passar a lluir la nostra camisa verd poma que ens consolidava com a la primera colla castellera al Baix Empordà. Estic segur que tots els que vàrem tenir la sort de ser-hi aquell 12 d’abril de 2015, quan celebrem l’aniversari recordem anècdotes, historietes, riures i abraçades d’aquell dia, que ens omple d’orgull i podem transmetre als nous minyons i minyones que tot i no haver pogut ser-hi a cada aniversari ho poden tornar a reviure i celebrar junts.
Però ja n’hi ha prou d’introducció i centrem-nos en el segon aniversari, com ja és tradició ens vàrem reunir tots a l’Espai Riudaura per donar el tret de sortida de la cercavila que ens portaria a plaça a toc de gralles i tabals. Aquest any ens acompanyaven un dels nostres padrins els Sagals d’Osona (camisa carbassa) i una de les colles de la comarca veïna els Vailets de l’Empordà (camisa blau cel). La veritat és que feia patxoca veure tant de color pel carrers de Santa Cristina, a més a més, cal agrair el bon temps que ens acompanyava.
En arribar a plaça tocava anar-nos enfaixant i escoltar les indicacions del nostre nou cap de colla, el qual estava com un flam igual que la resta dels membres de la tècnica (fet totalment normal). Abans de donar el tret de sortida a la diada, es realitzà un pilar de dol (pilar de 4) per la família Zarapico-Ferrer com a símbol de suport de la colla cap a la família per la seva passada pèrdua.
Inici de la diada.
Un cop finalitzat aquest moment s’inicia la diada del segon aniversari; per la nostra banda començarem amb un pilar de 4 caminat i saludat, acompanyat per la nostra canalla la qual es va enfilar una sobre l’altre, realitzant uns petits pilars de dos. Els nostre companys de Sagals i Vailets realitzaren dos pilars de 4 simultanis com a tret de sortida.
La primera construcció a portar a plaça va ser el 3d6a, el qual es va haver de tirar enrere per seguretat, ja que els temps d’execució i les nombroses estrenes en totes les posicions deixava entreveure que potser li calia un xic més de temps per portar-lo a bon port.
En segona ronda, es va optar per un 3d6 amb alguna estrena com per exemple l’anxaneta, aquest castell tot i ser amb un temps més llarg del que estem acostumats (cal a dir que la rapidesa de moment no és el nostre fort), es va descarregar amb solvència.
En tercera ronda, es va apostar per la torre de 6, construcció consolidada la temporada passada, però que sempre requereix tenir tots els sentits en ella. Ja que tal i com va passar després d’una forta sotragada en la pujada va debilitar l’estructura i en el moment de la baixada de l’anxaneta una de les rengles va cedir i el castell va fer llenya, per sort, tot i algun espant , ningú va sortir gaire tocat “si mes no, físicament”
-3d6 descarregat, intent desmuntat 3d6a i torre 6 carregada-
Per tancar la nostra actuació es van realitzar dos pilars de 4 simultanis.
Per part de les colles que ens acompanyaven realitzaren:
Sagals d’Osona: 3d7, 3d7a, 4d7 i p5.
Vailets de l’Empordà: 3d7, torre de 6, 4d6 i p5.
Tot seguit, es va ballar al so de gralles i tabals, i es donar les gràcies a les colles convidades juntament amb l’entrega del recordatori de la diada als caps de colla i presidents/es.
Però això no s’acaba aquí tot i que els nostres castells no van sortir com s’esperava, quedava el plat fort de la jornada, el dinar de celebració on tocava bufar les espelmes a tots els minyons i minyones que dia a dia fan més gran la història de la colla.
Bufant les espelmes, per molts anys!!!!!!!!!
Per finalitzar, la crònica m’agradaria fer una reflexió a la meva colla: el nostre aniversari és una diada molt important i que com diem sempre ningú pot faltar, però el que de veritat fa escriure la història d’una colla i una família és el dia a dia, diada a diada, assaig a assaig. Per tant, no cal perdre de vista que estem a principi de temporada i que aquest any tornarem a escriure una nova pàgina de la història dels Minyons de Santa Cristina, que jo no em penso perdre.
Sempre amunt, salut i castells.
