E: Ei, Josep! Feia temps que no ens vèiem!

J: Ja ho veus, Enric! Només ens trobem en ocasions com aquestes, per fer una mica de poble!

E: Sí, s’ha d’aprofitar que la Colla Gegantera de Corçà fa 20 anys per veure el nostre poble engalanat i ple de gent d’altres llocs també!

J: I tant! Tota aquesta gent no pot pas haver sortit de Corçà i prou. Diuen que per celebrar els 20 anys de la Colla, han fet venir 20 colles geganteres més.

E: I jo diria que, a part de colles geganteres, també hi ha altres persones que no deuen ser ben bé dels Gegants… Veig alguna bèstia més. Mira, aquells deuen ser dels Dracs de la Bisbal. I guaita, també hi ha bastoneres.

J: Sí, la meva néta m’ha dit que també vindria amb els Voltors, “aviam” si la veig.

E: Abans he anat a la cercavila que han fet i, amb les gralles i els balls de gegants i capgrossos, s’hi veia molt d’ambient. El poble fa goig! Fins i tot he vist aquests d’aquí, els que van de verd. També portaven gralles i tabals, però no portaven cap bèstia. No sé pas qui deuen ser…

J: Jo tampoc tinc idea de qui coi deuen ser. Però guaita: estan enfaixant-se! Deuen ser d’una colla castellera! Qui m’anava a dir tants anys després, que veuria “castells” al meu poble!

E: Què vols dir “tants anys després”?

J: Ui, quan era jovenet, abans de conèixer a la Remei, vaig estar un temps treballant a Tarragona. Allà hi ha un munt de gent que fa castells i m’agradava molt anar alguns diumenges a veure’ls! La majoria de castells que surten a la tele, al programa aquell de TV3, són de “per allà baix”!

E: Carai noi, em sorprens amb tant de coneixement sobre aquest tema. I aquesta colla castellera, d’on és?

J: Doncs si vols que t’ho digui, no ho sé pas. Mira, a la camisa hi porten el nom de “Minyons de Santa Cristina”. Deuen ser de Santa Cristina d’Aro.

E: Mira, els acaben de presentar, que ara sortiran a fer castells. Però han dit que eren els Xiquets de Santa Cristina? En què quedem, Minyons o Xiquets?

J: Ves a saber, però a la camisa hi posa Minyons… Mira, ara n’hi ha un de la colla que està parlant pel micro. A veure què diu!

E: Sí, i mentre parla, els altres es van ajuntant, suposo que volen començar a fer alguna cosa, no?

J: És clar, Enric. Ara deuen muntar la pinya, que és la part del castell on hi ha el gruix més gran de castellers! Ha de ser ben maco això de viure un castell des de dins! Escolta: ara han dit pel micro que no es diuen Xiquets, sinó Minyons. Ho veus? El que diu a la camisa “va a missa”!

E: I aquesta mainada, quan veig a la tele que pugen als castells, sempre “tinc l’ai al cor”. I els de sota no et dic res, que si els hi cauen els altres pel damunt, deu ser ben fotut!

J: Però què dius, Enric! Els castells no cauen tan sovint, home! I, a més, porten “cascu”, que no ho veus? A més, estan entrenats. No veus que són gent forta, amb empenta i valenta?

E: Sí, ja deu ser… Però jo no hi pujaria pas aquí dalt. Ni tampoc em posaria a sota! Tot i així, a la tele hi ha més gent quan es fan castells, no? Mira, ja estan sonant les gralles i pugen un a sobre l’altre. Ai, mare! No sé si vull mirar!

J: Va! Però no ho veus que ho dominen, això? Mira, és un pilar de 4, com deia el del micro. I tot i ser pocs, se’ls veu amb ganes i ho fan molt bé. Totes les colles han de començar des del principi, no sé pas quan deu fer que fan castells, aquesta gent.

El nostre cap de colla amb el recordatori de la celebració

E: Tenies raó, no ha pas caigut. I ho han fet molt bé. És bonic això dels castells, és una tradició molt nostra, tot i que per aquestes terres no se’n vegin gaires. Crec que és la primera vegada que veig fer-ne en directe, mira què et dic!

J: Renoi, doncs mira que tens uns quants anys per no haver-ne vist mai! Ja ho diuen, que sempre hi ha una primera vegada… I ha estat al teu poble i al Baix Empordà! Mira, van fent altres estructures. Ja han fet una de 4 rengles, la de la torre -que deu ser molt complicada- com ha dit el del micro. I ara fan la de 3 rengles. És ben bé que han de fer molta feina d’equip aquesta gent: mainada, adults, músics, els que organitzen els castells, el del micro…

E: Mira que té “guasa” aquest del micro! Si no anés de verd, pensaria que l’han contractat per presentar la celebració. I les bastoneres que van sortint de tant en tant, ho fan amb molta gràcia, també. Renoi quin dia més bonic, avui! Gegants, bèsties, capgrossos, bastons i castells al meu poble. Visca la cultura popular!

J: Mira, ja deuen acabar, diu que faran un altre pilar de 4. Per mi, s’hi podrien estar més estona. És ben bé que han de tenir molt de seny, aquesta gent! I ha de ser maco això de fer castells amb la família, no et sembla, Enric?

E: Mira, potser per això m’hi enganxarien. Si pogués passar estones així amb els meus fills i néts, ja pagaria ara mateix! I a sobre diu que assagen els dimecres i els divendres al pavelló de Santa Cristina. Vés que no li digui a la Laia i la Núria, crec que a elles els hi agradaria…